Encordat artesanal: tradició i elegància

Alguna vegada has sentit la satisfacció de crear alguna cosa només amb les teves mans, fil i paciència? L’encordat artesanal no és només una tècnica ancestral, és també una forma d’expressió i connexió amb el natural. En aquest viatge, descobriràs com uns simples nusos poden transformar-se en veritables obres d’art, plenes d’història, utilitat i bellesa.

Introducció al món de l’encordat artesanal

Submergir-se en l’encordat artesanal és endinsar-se en una pràctica que connecta mans, materials i ànima. No es tracta només de teixir cordes o fils; és una forma d’expressió profundament arrelada en la història de la humanitat. Aquest art mil·lenari ha servit per construir, decorar, protegir i transmetre identitat cultural. Avui, renéix amb força com una disciplina que cultiva la paciència, l’atenció plena i el gust pel fet a mà.

Què és exactament l’encordat artesanal?

L’encordat artesanal és una tècnica manual que consisteix a entrellaçar fibres, cordes o fils —generalment naturals— per crear o recobrir estructures amb patrons geomètrics, decoratius o funcionals. Sovint s’aplica a objectes com ara cadires, tamborets, respatllers, mobles, cistells o fins i tot elements decoratius com ara cortines, paravents i llums.

Aquesta tècnica es caracteritza per la seva minuciositat i precisió. Cada nus, cada creuament de corda, es realitza a mà, seguint un ritme gairebé meditatiu que transforma objectes simples en peces úniques plenes de caràcter i bellesa. El resultat no només és estètic, sinó també resistent i durador, cosa que converteix l’encordat en una opció tan funcional com artística.

Més enllà de la seva aparença, l’encordat artesanal representa un retorn a l’essencial: treballar amb materials nobles, prendre’s el temps necessari per crear i establir una connexió autèntica amb el que es construeix. És, en essència, una manera d’honorar el temps i la matèria.

Breu història i origen d’aquesta tècnica mil·lenària

L’encordat artesanal té arrels profundes que es perden en el temps. Civilitzacions antigues com ara els egipcis, els grecs i les cultures mesoamericanes ja utilitzaven tècniques de trenat i anudat per fabricar cistells, xarxes de pesca, mobiliari i eines del dia a dia. Aquestes pràctiques no només eren necessàries per a la vida quotidiana, sinó que també estaven carregades de simbolisme i sabers transmesos de generació en generació.

A Àsia, especialment al Japó i a la Xina, l’art de l’anudat (com ara el kumihimo o el macramé) va evolucionar fins a convertir-se en una forma ornamental d’alta precisió. A Europa, durant l’Edat Mitjana i el Renaixement, l’encordat va prendre protagonisme en l’elaboració de mobles artesanals, especialment en països com ara Espanya, Itàlia i França, on els artesans creaven seients amb tècniques de boga, vímet o corda trenada.

Amb el pas del temps, i malgrat la industrialització, l’encordat mai no va desaparèixer. Es va mantenir viu en tallers artesanals, en comunitats rurals, en cultures indígenes… i en les mans de qui va trobar en aquest ofici una manera de conservar la memòria del fet a mà. Avui, gràcies a una nova valoració del treball artesanal i sostenible, aquesta tècnica renéix amb força, guanyant presència tant en el disseny contemporani com en les pràctiques terapèutiques i comunitàries.

Materials fonamentals en l’encordat artesanal

En l’encordat artesanal, els materials no només compleixen una funció estructural: són els veritables protagonistes de cada creació. Triar bé quin tipus de corda utilitzar, quines eines emprar i com assegurar la sostenibilitat del procés és clau per aconseguir un acabat que sigui tan bell com resistent. Comprendre les qualitats de cada material et permetrà treballar amb més consciència, qualitat i harmonia amb l’entorn.

Cordes naturals vs. cordes sintètiques

Una de les decisions més importants en iniciar un projecte d’encordat és el tipus de corda. L’elecció entre materials naturals o sintètics defineix no només el resultat estètic, sinó també la durabilitat, el tacte, la flexibilitat i l’impacte mediambiental de l’objecte final.

Cordes naturals Les cordes naturals, com ara el jute, el cànem, el cotó, el lli o el ràfia, són altament valorades en l’encordat artesanal per la seva textura càlida, la seva biodegradabilitat i el seu origen vegetal. Ofereixen un acabat més orgànic i una sensació al tacte que connecta directament amb la terra i la tradició. A més, envelleixen amb noblesa, desenvolupant una pàtina que parla del pas del temps.

Cada fibra té el seu caràcter:

• El cànem és ferm, rústic i molt resistent.
• El jute té un color daurat natural i és ideal per a peces decoratives.
• El cotó aporta suavitat, elasticitat i és fàcil de tenyir.
• El lli, més fi, permet trames elegants i detallades.

Cordes sintètiques Les cordes sintètiques, com ara el niló o el polipropilè, ofereixen avantatges tècniques pel que fa a resistència a la humitat, al motlle i a la tracció. Són opcions pràctiques per a mobiliari exterior o per a projectes que requereixen colors vius i uniformes, ja que aquestes fibres permeten una gran varietat cromàtica i una bona estabilitat en exteriors.

No obstant això, el seu tacte és menys càlid i el seu impacte ambiental és més gran, ja que provenen del petroli i no són biodegradables. Per això, tot i que útils en contextos específics, no sempre són la primera opció en un encordat veritablement artesanal.

Eines essencials per a un bon acabat

Si bé l’encordat és un art profundament manual, comptar amb eines adequades marca una gran diferència tant en el procés com en el resultat. La qualitat de l’acabat, la precisió dels nusos i la comoditat durant el treball depenen, en bona mesura, de l’ús d’instruments correctes.

Aquestes són algunes de les eines més utilitzades:

• Tisores de precisió o cúter afilat: indispensables per tallar les cordes sense desfilagarsar.
• Agulles d’encordar: útils per passar la corda per trames tancades o estructures complexes.
• Alicates plans: ajuden a tensar les cordes i ajustar detalls sense danyar les fibres.
• Pinzells de cerres suaus: permeten netejar i pentinar l’acabat final.
• Guants de treball: protegeixen les mans, especialment en treballar amb cordes aspres com el cànem o el jute.
• Punxons o alesna: faciliten l’obertura d’espais entre els teixits quan és necessari.

A més, comptar amb una base estable de treball, bona il·luminació i temps suficient són condicions tan fonamentals com qualsevol eina física.

Com triar materials sostenibles i duradors

La sostenibilitat és un pilar central en l’encordat artesanal contemporani. No es tracta només de triar allò “natural”, sinó d’adoptar una visió completa del procés: des de l’origen de la fibra fins a la destinació de l’objecte una vegada compleixi el seu cicle de vida.

Alguns criteris clau per seleccionar materials sostenibles:

• Origen local i traçable: optar per cordes produïdes de forma artesanal o industrial responsable a la teva regió redueix la petjada ecològica del transport i dona suport a economies circulars.
• Fibres biodegradables: materials com ara el cànem, el lli i el cotó orgànic es degraden sense deixar residus contaminants.
• Tints vegetals o naturals: si es desitja treballar amb color, triar tints no tòxics i de baix impacte és una decisió coherent amb l’esperit artesanal.
• Reciclatge i reutilització: les cordes recuperades d’altres objectes, les fibres tèxtils reciclades o les restes de tallers poden tenir una nova vida a les teves mans.
• Durabilitat real: un material sostenible no només és ecològic, sinó també durador. Com més temps visqui una peça, menor serà la necessitat de substituir-la.

En definitiva, triar amb consciència és també una forma de teixir: teixir futur, comunitat i respecte pels ritmes de la natura.

Tècniques bàsiques de l’encordat artesanal

Dominar les tècniques bàsiques de l’encordat artesanal és com aprendre els primers acords d’una cançó: obren la porta a infinites possibilitats creatives. Tot i que hi ha centenars de variacions segons la tradició, el material i l’objecte a encordar, hi ha algunes tècniques universals que qualsevol persona interessada en aquest art hauria de conèixer. Aquestes tècniques formen la base per a projectes duradors, bells i funcionals.

Trenat bàsic

El trenat bàsic és una de les tècniques més antigues i versàtils de l’encordat. És ideal per a qui s’inicia en aquesta disciplina, ja que no requereix eines complexes i es pot aplicar a múltiples superfícies: des de respatllers de cadires fins a decoracions murals.

Com es realitza? El trenat simple consisteix a entrellaçar dos o més fils o cordes formant un patró repetitiu. Les versions més comunes són el trenat de tres caps (com una trena de cabell), de quatre caps en forma d’espiga, o el trenat pla tipus cinta.

Aquest tipus de tècnica permet:

• Cobrir superfícies de forma uniforme.
• Aconseguir una estructura flexible però ferma.
• Introduir canvis de color o textura de manera senzilla.

Consell pràctic: Abans de començar, fixa els extrems superiors de les cordes amb cinta o pinces per mantenir la tensió inicial. Marca els marges o punts d’ancoratge per assegurar simetria.

El trenat bàsic és també una excel·lent manera d’entrar en contacte amb el ritme de l’encordat: t’obliga a repetir un gest i, amb cada repetició, les teves mans aprenen el llenguatge de les fibres.

Nusos decoratius i funcionals

Els nusos no només serveixen per assegurar un teixit: també expliquen històries, dibuixen formes i aporten caràcter a cada peça. En l’encordat artesanal, els nusos compleixen una doble funció: decorar i estructurar.

Alguns dels més utilitzats són:

• Nus pla o quadrat: molt comú en macramé, crea una superfície sòlida ideal per a respatllers o panells decoratius.
• Nus festó: genera una línia corba o recta que es pot utilitzar com a vora o detall ornamental.
• Nus cap de turc: decoratiu i una mica més complex, ideal per a remats o punts focals.
• Nus d’alosa (cow hitch): excel·lent per iniciar projectes, ja que permet subjectar fermament les cordes al suport.

Per què són tan importants els nusos? Perquè són la base de l’estructura. Un bon nus manté la tensió adequada, evita que les fibres es desplacin i dona seguretat al conjunt. A més, aprendre a combinar-los permet enriquir visualment qualsevol treball.

Consell pràctic: Practica cada nus amb una corda gruixuda abans d’aplicar-lo al teu projecte final. Així entendràs millor com es comporta la corda i com ajustar la pressió.

Tècniques de tensió i fixació

La tensió adequada és el secret més ben guardat de tot encordador o encordadora. Un treball amb bona tensió no només llueix més net i professional, sinó que també assegura la durabilitat de l’objecte. Si està massa fluix, perd fermesa; si està massa tens, es pot deformar o danyar l’estructura.

Com s’aconsegueix una bona tensió?

• Fixació inicial sòlida: comença ancorant fermament el primer punt. Això sol fer-se lligant la corda a una estructura rígida (com el marc d’una cadira).
• Tensió constant: mantén la mateixa pressió al llarg del trenat o els nusos. Et pots ajudar d’alicates planes o tensors.
• Revisió constant: cada certes passades, revisa que no s’estigui acumulant tensió de més en un costat o que s’hagi afluixat en un altre.
• Tècniques de bloqueig: als extrems, assegura’t de bloquejar la corda amb nusos, grapes, o passant-la pel teixit diverses vegades.

Errors comuns a evitar:

• No revisar la tensió fins al final del projecte.
• Utilitzar cordes massa elàstiques que tendeixen a afluixar-se.
• Tallar la corda abans de fixar-la correctament.

Consell pràctic: Per practicar la tensió adequada, prova de fer un mini marc amb claus i fusta i crea una petita trama. Aquesta maqueta t’ajudarà a entendre com es comporten els materials en tensar-se.

Aplicacions pràctiques de l’encordat artesanal

L’encordat artesanal no és només una tècnica, és una manera de transformar allò quotidià en alguna cosa extraordinària. La seva bellesa rau en la unió perfecta entre funcionalitat i estètica, i les seves aplicacions són tan àmplies com la teva imaginació et permeti. Des de reviure un vell moble fins a crear peces úniques de joieria, l’art d’entrellaçar cordes i fibres troba espai en múltiples disciplines i objectes. Vegem algunes de les més destacades.

Restauració de cadires i mobiliari

Una de les aplicacions més clàssiques i nobles de l’encordat artesanal és la restauració de cadires, tamborets, butaques i tota mena de mobiliari. T’has trobat mai una cadira antiga amb el seient trencat? No la llencis! Amb una bona tècnica d’encordat pots retornar-li la vida… i convertir-la en una peça única.

Com s’aplica l’encordat en cadires?

• Seients i respatllers: mitjançant trenats creuats, patrons geomètrics o simples línies paral·leles, es pot reconstruir la part central de cadires i butaques.
• Combinació de materials: corda de cotó per a un look més suau, medul·la de ratan per a un toc clàssic, o corda de jute per a un acabat rústic.
• Valor afegit: en restaurar amb encordat artesanal, no només recuperes l’ús del moble, també n’eleves l’estètica, donant-li caràcter, textura i originalitat.

Beneficis principals:

• Sostenibilitat: s’allarga la vida útil d’objectes que d’altra manera acabarien a les escombraries.
• Personalització: cada peça és irrepetible, creada a mà, al teu ritme, amb els teus colors.
• Estalvi econòmic: moltes vegades restaurar és més barat (i més satisfactori!) que comprar nou.

Creació d’objectes decoratius i utilitaris

L’encordat artesanal també brilla en l’univers de la decoració d’interiors. Has vist aquestes làmpades fetes amb cordes teixides? O aquestes jardineres penjants de macramé que donen vida a qualsevol racó? Tot això i molt més es pot fer amb tècniques d’encordat.

Algunes idees populars:

• Panells murals teixits: perfectes per afegir calidesa a una paret buida.
• Portamacetes penjants: una fusió entre estètica boho i funcionalitat.
• Separadors d’ambients: trames obertes que permeten dividir espais sense perdre llum.
• Revisteros, bosses i cistells: pràctics, duradors i amb molt d’estil.

El millor d’aquestes creacions és que són fàcils d’adaptar al teu estil personal. Pots jugar amb colors, gruixos de corda, patrons i estructures per crear alguna cosa veritablement teva.

Consell d’expert: Si estàs començant, tria projectes petits com ara tovallolers teixits o tapissos de mida reduïda. Són ideals per practicar i obtenir resultats ràpids i motivadors.

Joieria i complements fets a mà

L’encordat no es limita a objectes grans. En el món de la joieria artesanal hi ha trobat un lloc especial. Collarets, polseres, arracades i fins i tot anells es confeccionen utilitzant nusos, trenats i tècniques minucioses amb fil encerat, cuir, cotó o cordons de seda.

Avantatges d’aquesta aplicació:

• Lleugeresa i resistència: les peces són còmodes, però fermes.
• Estètica orgànica i natural: ideal per a qui busca accessoris que connectin amb l’artesanal.
• Versatilitat de disseny: des d’estils minimalistes fins a peces bohèmies plenes de nusos i detalls.
• Combinació amb altres materials: pots incorporar comptes, pedres naturals, penjolls de metall o fusta per enriquir les teves creacions.

Alguns estils populars:

• Polseres de macramé ajustables.
• Collarets amb nusos mariners.
• Arracades amb formes geomètriques teixides.
• Turmelleres estiuenques amb petites baldufes.

Consell pràctic: Treballar a aquesta escala requereix paciència i precisió. Una bona llum, eines petites (com ara pinces fines o agulles) i materials de qualitat són clau per aconseguir acabats professionals.

Encordat com a art i teràpia

Més enllà de la seva funcionalitat pràctica o estètica, l’encordat artesanal té una dimensió profundament emocional i terapèutica. És una activitat que connecta ment, cos i ànima, permetent explorar la creativitat des d’un lloc de calma, concentració i gaudi. No és exagerat dir que fer nusos, trenes i patrons repetitius es pot convertir en una forma de meditació activa. Aquí explorem com aquesta pràctica artesanal es transforma també en un espai per sanar, connectar i créixer.

El poder de treballar amb les mans

En una època on predominen les pantalles i allò digital, treballar amb les mans esdevé gairebé revolucionari. Encordar, teixir, fer nusos… tot això ens retorna a un ritme més humà, més sensorial. Les mans es converteixen en eines expressives que ens permeten crear alguna cosa des de zero, sense necessitat de tecnologia avançada ni maquinària.

El simple acte de tensar una corda, entrellaçar-la o donar forma a un patró activa zones del cervell vinculades al plaer, la concentració i la gratificació immediata. Sentir les textures, veure com es forma un disseny amb cada moviment, genera una satisfacció que poques activitats modernes aconsegueixen igualar.

A més, utilitzar les mans de forma repetitiva però creativa:

• Redueix els nivells d’estrès.
• Millora la motricitat fina.
• Estimula la producció de serotonina.
• Connecta amb la memòria ancestral dels oficis tradicionals.

No és casualitat que moltes persones trobin en aquest tipus d’artesanies un refugi emocional davant del caos diari.

Mindfulness a través del nus i la repetició

L’encordat artesanal també es pot considerar una forma de mindfulness o atenció plena. Per què? Perquè t’obliga a ser present. Cada nus requereix focus, cada trena necessita que hi siguis, en aquell instant. No pots avançar el procés. Has d’anar pas a pas, corda a corda.

Aquesta pràctica:

• Centra la ment en l’aquí i l’ara.
• Invita a desaccelerar.
• Crea un espai d’introspecció i silenci interior.

Els moviments repetitius —com en anudar una corda o repetir un patró simètric— generen un ritme mental similar al d’una meditació guiada. A través d’aquesta cadència, es pot accedir a un estat de calma profunda. Moltes persones fins i tot ho descriuen com una “dansa entre mans i ment”.

Aquesta dimensió meditativa fa de l’encordat no només un hobby o una tècnica, sinó un camí per cultivar la pau mental.

Comunitats i tallers al voltant de l’encordat

Com tota pràctica artesanal, l’encordat també ha generat la seva pròpia comunitat. Persones de totes les edats, gèneres i procedències es reuneixen per compartir coneixements, tècniques i, sobretot, experiències humanes. Perquè l’encordat uneix —literalment i simbòlicament.

En molts llocs, existeixen tallers presencials on s’aprèn a encordar mobles, crear tapissos, accessoris o escultures amb corda. Però també han proliferat les trobades virtuals, fòrums especialitzats i xarxes socials on artesans mostren el seu treball, resolen dubtes i s’inspiren mútuament.

Participar en aquestes comunitats té múltiples beneficis:

• Sentit de pertinença.
• Intercanvi de sabers i consells.
• Estímul creatiu en veure el que fan altres.
• Oportunitats per ensenyar, aprendre o vendre les teves creacions.

A més, aquests espais funcionen com a refugis emocionals. En molts tallers, el focus no està només en la tècnica, sinó en l’experiència: compartir un mate, xerrar mentre es nua, riure dels errors i celebrar els èxits. L’artesania com a excusa per trobar-se.

Així, l’encordat artesanal esdevé molt més que una habilitat manual. Es transforma en un art que sana, uneix i eleva, permetent-nos reconnectar amb allò essencial.

Com iniciar-se en l’encordat artesanal

Endinsar-se en el món de l’encordat artesanal és obrir la porta a un univers de creativitat, concentració i gaudi manual. Afortunadament, no cal experiència prèvia ni materials sofisticats per començar. Amb ganes d’aprendre, una mica de paciència i els elements adequats, qualsevol pot descobrir el plaer de crear amb cordes. Aquí et mostrem com fer els teus primers passos de manera senzilla i gratificant.

Primers passos per a principiants

Si estàs començant des de zero, el més important és familiaritzar-te amb els materials i tècniques bàsiques sense atabalar-te. Aquí tens alguns consells clau per arrencar amb bon peu:

• Comença amb corda gruixuda o de cotó, més fàcil de manipular.
• Aprèn els nusos bàsics: quadrat, alosa, mig nus i nus pla. Aquests et serviran de base per a múltiples projectes.
• Practica amb mostres: realitza petites pràctiques en trossos de fusta o cartró abans d’abordar objectes més complexos.
• Inverteix en eines bàsiques: tisores afilades, cinta mètrica, pinces i una taula d’anudat (pot ser casolana).
• Crea el teu espai de treball: un lloc ben il·luminat i amb superfície ferma marcarà la diferència.

El més important al principi és gaudir del procés sense obsessionar-se amb el resultat. Cada error és una lliçó, i cada petit assoliment, una victòria.

Projectes senzills per començar

Per no frustrar-te a l’inici, et recomanem començar amb projectes fàcils però visualment atractius. Aquí tens algunes idees ideals per a principiants:

• Tovallolers teixits: perfectes per practicar trenat i patrons simples.
• Clauers amb nusos decoratius: ràpids de fer i genials per regalar.
• Tapissos petits tipus macramé: es treballen en vertical i ajuden a dominar la simetria.
• Seients de tamboret amb corda: ideal si t’atreu l’encordat de mobiliari.
• Polseres o collarets: introdueixen la precisió i combinacions de color.

Aquests projectes no només t’ajuden a desenvolupar tècnica, sinó que també eleven la teva confiança en veure resultats concrets des del principi.

Recursos, llibres i tutorials recomanats

Afortunadament, l’encordat artesanal ha guanyat presència en plataformes digitals, per la qual cosa hi ha múltiples recursos al teu abast:

• YouTube: canals com ara El Arte de Encordar o Macramé Lovers ofereixen tutorials pas a pas.
• Llibres:
  • “Macramé Moderno” de Fanny Zedenius: ideal per a principiants amb projectes visuals.
  • “Knots: The Complete Visual Guide” de Des Pawson: una bíblia dels nusos, molt clara.
• Blogs i Pinterest: excel·lents per a inspiració i patrons gratuïts.
• Tallers presencials o en línia: una excel·lent manera d’aprendre amb acompanyament.

Busca sempre materials didàctics amb fotos grans, instruccions clares i nivell progressiu. L’ideal és combinar pràctica visual amb referències escrites.

Consells i errors comuns

Com en qualsevol disciplina manual, l’encordat artesanal requereix temps, constància i atenció al detall. Cometre errors forma part del camí, però conèixer els més comuns pot ajudar-te a evitar-los i avançar amb més seguretat.

Què evitar quan estàs començant

En començar, és normal tenir ensopegades, però hi ha certs errors que pots prevenir fàcilment:

• Triar cordes massa fines o relliscoses: dificulten l’aprenentatge.
• No mesurar bé abans de tallar: pot ser que et falti corda a meitat del treball.
• Tensar massa o molt poc: afecta la simetria i l’estructura.
• No practicar els nusos prèviament: llançar-se sense dominar-los genera frustració.
• Impaciència amb els resultats: cada peça millora amb l’experiència.

L’encordat requereix paciència. Respira, desfés si és necessari, i torna-ho a intentar. Això també forma part de l’art.

Com millorar la simetria i precisió

Una de les claus perquè el teu treball llueixi professional és aconseguir simetria i regularitat en els nusos i patrons. Aquí tens alguns trucs per perfeccionar la teva tècnica:

• Marca punts de referència: utilitza llapis o cinta adhesiva per alinear cordes en projectes grans.
• Utilitza una taula d’anudat o suport vertical: et donarà més control visual.
• Fes nusos sempre amb la mateixa tensió: evita estrènyer de més o deixar fluix.
• Revisa constantment el patró: detectar un error a temps evita refer molt després.
• Fotografia les teves peces: veure-les des d’una altra perspectiva t’ajuda a identificar detalls a millorar.

La precisió es cultiva amb la pràctica constant. No es tracta de ser perfecte, sinó d’observar, ajustar i repetir fins que flueixi.

Manteniment i cura de peces encordades

Una vegada acabat el teu projecte, mantenir-lo en bon estat és tan important com haver-lo creat. Aquestes peces, en estar fetes a mà i amb materials sensibles, requereixen certa cura:

• Evita exposar-les a la humitat o al sol directe durant molt de temps.
• Neteja-les amb raspall sec o drap humit segons el material.
• En mobles, aplica vernissos o olis naturals que protegeixin sense danyar la corda.
• Guarda les peces delicades en llocs sense pes a sobre per evitar deformacions.
• Si és necessari, reprèn o reforça nusos amb el temps per prolongar la seva vida útil.

Cuidar una peça encordada és també una forma d’honorar el temps, l’atenció i la bellesa invertida en ella.